Actualització de la Guia de l’Estudi de Risc Individual (ERI)

Actualització de la Guia de l’Estudi de Risc Individual (ERI)

Recentment, la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) va publicar una actualització de la Guia de l’Estudi de Risc Individual (ERI), una eina clau per a tots els subjectes obligats per la normativa de Prevenció del Blanqueig de Capitals i del Finançament del Terrorisme (PBC/FT).

Aquesta nova versió aporta major claredat, i en especial, per a les entitats de nova creació i els professionals que tot just inicien la seva activitat.

A continuació, es detallen els punts més importants.

Com han d’actuar les empreses i professionals que comencen la seva activitat?

L’actualització resol un dubte clau a través de la pregunta 11 de l’apartat de «Preguntes Freqüents»: com compleixen amb l’ERI aquells que encara no tenen un historial de clients o operacions?

La resposta és clara: l’obligació d’analitzar els riscos neix des del primer moment, fins i tot abans de començar a prestar serveis. La manca d’activitat prèvia no eximeix el compliment d’aquesta obligació.

En aquests casos, el subjecte obligat ha de realitzar una autoavaluació que incorpori una anàlisi dels riscos potencials associats al seu model de negoci.

Aquesta avaluació inicial haurà de considerar els següents factors:

• La naturalesa del sector i de l’activitat que es vol desenvolupar.
• El tipus de productes o serveis que s’oferiran.
• El perfil de clients que es preveu captar i les jurisdiccions amb les quals s’operarà.
• Els canals de distribució que s’utilitzaran (presencials, digitals, intermediaris, etc.).
• Les possibles vulnerabilitats derivades de l’organització i els sistemes interns inicials.

Aquest document d’avaluació inicial s’ha de formalitzar, com a màxim, en el moment en què l’entitat o el professional adquireixen la condició de subjecte obligat.

Recordatori: L’ERI no és una nova obligació

És important recordar que l’ERI és fonamental en el sistema de prevenció de qualsevol subjecte obligat. Tal com exigeix l’article 5 de la Llei 14/2017, és un procés d’autoavaluació interna mitjançant el qual cada subjecte obligat ha d’identificar, avaluar i comprendre els riscos reals de BC/FT als quals està exposat.

L’objectiu principal d’aquest estudi, que ha de quedar documentat en un informe escrit, és:

• Detectar les àrees més vulnerables del negoci.
• Dissenyar i implementar mesures de control i mitigació que siguin proporcionals als riscos identificats.
• Distribuir els recursos de manera eficient, centrant els esforços on el risc és més alt.

En definitiva, l’ERI constitueix la base sobre la qual s’ha de construir la política de prevenció de l’organització, i la seva aprovació correspon a l’òrgan d’administració o de govern.

Quins factors de risc s’han d’analitzar?

L’article 3 del Reglament de la Llei 14/2017 detalla els factors que s’han de considerar. Els més rellevants es poden esquematitzar de la següent manera:

Clients

Tipologia (persones físiques/jurídiques), activitat professional, nacionalitat, residència i si són considerats de risc alt (com les Persones Políticament Exposades).

Productes i serveis

Complexitat, transparència, ús d’efectiu o si afavoreixen l’anonimat.

Risc geogràfic

Països on opera el subjecte obligat o els seus clients, havent de prestar especial atenció a jurisdiccions considerades d’alt risc pel GAFI o altres organismes.

Transaccions

Volum, import, ús d’efectiu, operacions internacionals o aquelles que no tenen una lògica econòmica aparent.

Canals de distribució

Si la relació amb el client és presencial o a distància (online), o si s’utilitzen intermediaris.

L’ERI: un procés dinàmic i en constant evolució

És essencial entendre que l’anàlisi de riscos no és un document estàtic, sinó que ha d’adaptar-se a l’evolució del negoci. Un cop el negoci comença a operar i a disposar de dades reals de clients i transaccions,  l’anàlisi inicial s’ha de revisar i transformar en un ERI que reflecteixi la realitat operativa.

Actualització periòdica:

L’ERI s’ha d’actualitzar periòdicament. Tot i que la guia recomana una freqüència de revisió triennal, l’article 5.1.c) de la Llei 14/2017 exigeix una actualització anticipada si es produeixen canvis significatius, com ara:

• Modificacions en l’estratègia de negoci.
• Llançament de nous productes o serveis.
• Expansió a noves zones geogràfiques.
• Canvis normatius rellevants.

En conclusió, aquesta actualització de la Guia ERI aporta una seguretat jurídica molt necessària per als nous subjectes obligats, al tractar-se d’una de les obligacions més importants en matèria de PBC/FT.

És una eina indispensable per a tots els subjectes obligats, especialment per a aquells en fases inicials, per assegurar que els seus procediments interns estiguin perfectament alineats amb les directrius de la UIFAND.