Protocols de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual o per raó de gènere
En aquest pòdcast amb radio Cope Catalunya i Andorra i Tarinas, l’especialista Edgar Sánchez ens parlarà sobre els protocols de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual o per raó de gènere. Així que anem a respondre algunes de les preguntes més importants.
Per què existeix aquest protocol?
Una de les conductes més greus que pot donar-se en un entorna laboral és l’assetjament laboral, l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. Fets que poden tenir lloc de diferents maneres i a diferents nivells, suposant sempre una més que desagradable situació per a la víctima.
A fi d’evitar precisament que aquests comportaments es produeixin, es fa imprescindible disposar de mecanismes de protecció, de prevenció i de resolució integrats i adaptats a la naturalesa de cada organització.
Qui està obligat a tenir el protocol de prevenció i abordatge a l’assetjament sexual?
Tothom està obligat a tenir-ne. Tothom que actuï a Andorra i tingui un treballador al seu càrrec, té l’obligació de disposar d’aquestes mesures preventives i d’enfrontament i abordatge enfront d’aquestes situacions.
Quin és el contingut mínim que s’ha de tenir?
La definició normativa ens diu que, entre altres mesures, cal elaborar i difondre codis de conducta de tolerància zero enfront aquestes situacions. Cal destacar algunes qüestions que s’han de reflectir en aquest protocol, com per exemple posar de manifest les garanties amb les que actuarà cada entitat per fer front a aquestes situacions. Per exemple; la confidencialitat en la informació, la diligència i celeritat enfront aquestes situacions, etc.
Per altra banda, també s’ha de reflectir la durada, l’obligat compliment per part de totes les persones que queden sotmeses a aquest protocol.
Quan és exigible disposar d’aquestes mesures?
A partir de l’entrada en vigor del Decret 478/2023, de l’11 d’octubre del 2023, s’ha donat un termini de 2 anys des de la seva publicació (per tant, la data límit serà el 18/10/2025).
Els protocols són tots iguals?
No son tots iguals, han ser adaptats a les empreses.
Qui negocia aquests protocols d’assetjament?
Aquests protocols els negocia els representants legals dels treballadors amb l’empresa. Es preveu que les mesures incorporades en el protocol siguin negociades per l’empresa amb la representació legal dels treballadors, ja sigui un comitè o que adopti alguna altra forma de representació. Subsidiàriament la pròpia normativa ja preveu que pugui ser negociat amb alguna persona que els propis treballadors escullin democràticament.
Qui aprova els protocols?
Qui sempre aprova formalment aquesta documentació és l’òrgan d’administració o de Govern de l’entitat.
Però aquí no s’atura la cosa. No és només tenir aquest protocol i dir jo estic complint amb aquesta normativa. Ha d’haver també un adequat procediment de difusió d’aquest protocol per a les persones a qui protegeix i fins i tot per a eventuals futures incorporacions.
Un cop aprovat el protocol, hi ha una durada de renovació o canvis de criteri?
La normativa aplicable no estipula una durada màxima d’aquest protocol de prevenció i abordatge d’aquest assetjament sexual i per raó de sexe.
O sigui no té una durada d’un, dos o quatre anys i a partir dels quatre anys s’ha de revisar.
A aquest respecte, s’ha de tenir en consideració si es donen canvis legislatius, si hi ha canvis molt importants dins de l’empresa i sobretot si aquest protocol és efectiu per complir amb la seva finalitat. Per posar un exemple pràctic, en el cas que es produeixin moltes situacions d’assetjament en una empresa, tot i tenir un protocol, es posarà de manifest que aquest no és eficaç, sent necessari la seva revisió i actualització del mateix.
Com ajuda Tarinas a preparar aquests protocols de prevenció d’assetjament sexual?
Des del principi ens posem en contacte amb l’òrgan de govern de l’entitat, i fins i tot col·laborem en l’elecció democràtica de la representació dels treballadors per a la negociació del protocol – en cas de que l’empresa no en disposi.
També els orientem i donem suport en la confecció del protocol preventiu per garantir que disposi de contingut mínim exigit, que aquest sigui pràctic i que compleixi amb la seva finalitat, facilitant el màxim possible aquesta actuació.
Si voleu més informació sobre aquest aspecte, que a vegades no és gens fàcil perquè no se sap per on començar, o què s’ha de fer, quins resultats ha de tenir… Podeu contactar amb els especialistes de Andorra Tarinas.
Protocols de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual o per raó de gènere
En aquest pòdcast amb radio Cope Catalunya i Andorra i Tarinas, l’especialista Edgar Sánchez ens parlarà sobre els protocols de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual o per raó de gènere. Així que anem a respondre algunes de les preguntes més importants.
Per què existeix aquest protocol?
Una de les conductes més greus que pot donar-se en un entorna laboral és l’assetjament laboral, l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. Fets que poden tenir lloc de diferents maneres i a diferents nivells, suposant sempre una més que desagradable situació per a la víctima.
A fi d’evitar precisament que aquests comportaments es produeixin, es fa imprescindible disposar de mecanismes de protecció, de prevenció i de resolució integrats i adaptats a la naturalesa de cada organització.
Qui està obligat a tenir el protocol de prevenció i abordatge a l’assetjament sexual?
Tothom està obligat a tenir-ne. Tothom que actuï a Andorra i tingui un treballador al seu càrrec, té l’obligació de disposar d’aquestes mesures preventives i d’enfrontament i abordatge enfront d’aquestes situacions.
Quin és el contingut mínim que s’ha de tenir?
La definició normativa ens diu que, entre altres mesures, cal elaborar i difondre codis de conducta de tolerància zero enfront aquestes situacions. Cal destacar algunes qüestions que s’han de reflectir en aquest protocol, com per exemple posar de manifest les garanties amb les que actuarà cada entitat per fer front a aquestes situacions. Per exemple; la confidencialitat en la informació, la diligència i celeritat enfront aquestes situacions, etc.
Per altra banda, també s’ha de reflectir la durada, l’obligat compliment per part de totes les persones que queden sotmeses a aquest protocol.
Quan és exigible disposar d’aquestes mesures?
A partir de l’entrada en vigor del Decret 478/2023, de l’11 d’octubre del 2023, s’ha donat un termini de 2 anys des de la seva publicació (per tant, la data límit serà el 18/10/2025).
Els protocols són tots iguals?
No son tots iguals, han ser adaptats a les empreses.
Qui negocia aquests protocols d’assetjament?
Aquests protocols els negocia els representants legals dels treballadors amb l’empresa. Es preveu que les mesures incorporades en el protocol siguin negociades per l’empresa amb la representació legal dels treballadors, ja sigui un comitè o que adopti alguna altra forma de representació. Subsidiàriament la pròpia normativa ja preveu que pugui ser negociat amb alguna persona que els propis treballadors escullin democràticament.
Qui aprova els protocols?
Qui sempre aprova formalment aquesta documentació és l’òrgan d’administració o de Govern de l’entitat.
Però aquí no s’atura la cosa. No és només tenir aquest protocol i dir jo estic complint amb aquesta normativa. Ha d’haver també un adequat procediment de difusió d’aquest protocol per a les persones a qui protegeix i fins i tot per a eventuals futures incorporacions.
Un cop aprovat el protocol, hi ha una durada de renovació o canvis de criteri?
La normativa aplicable no estipula una durada màxima d’aquest protocol de prevenció i abordatge d’aquest assetjament sexual i per raó de sexe.
O sigui no té una durada d’un, dos o quatre anys i a partir dels quatre anys s’ha de revisar.
A aquest respecte, s’ha de tenir en consideració si es donen canvis legislatius, si hi ha canvis molt importants dins de l’empresa i sobretot si aquest protocol és efectiu per complir amb la seva finalitat. Per posar un exemple pràctic, en el cas que es produeixin moltes situacions d’assetjament en una empresa, tot i tenir un protocol, es posarà de manifest que aquest no és eficaç, sent necessari la seva revisió i actualització del mateix.
Com ajuda Tarinas a preparar aquests protocols de prevenció d’assetjament sexual?
Des del principi ens posem en contacte amb l’òrgan de govern de l’entitat, i fins i tot col·laborem en l’elecció democràtica de la representació dels treballadors per a la negociació del protocol – en cas de que l’empresa no en disposi.
També els orientem i donem suport en la confecció del protocol preventiu per garantir que disposi de contingut mínim exigit, que aquest sigui pràctic i que compleixi amb la seva finalitat, facilitant el màxim possible aquesta actuació.
Si voleu més informació sobre aquest aspecte, que a vegades no és gens fàcil perquè no se sap per on començar, o què s’ha de fer, quins resultats ha de tenir… Podeu contactar amb els especialistes de Andorra Tarinas.
No dubti en contactar amb Andorra Tarinas, en cas de necessitar ajuda. El nostre equip de professionals l’assessorarà.