Conveni Doble Imposició Andorra – España

Origen del conveni de doble imposició

El dia 26 de Febrer de 2016 va entrar en vigor el conveni de doble imposició entre Andorra i Espanya. També anomenat CDI. Aquest, s’aplica a les persones residents d’un o de tots dos Estats contractants.

El conveni està destinat a eliminar la doble imposició jurídica internacional. Així mateix estableix en quina mesura, cadascun dels estats pot gravar la renda i com eliminar la doble imposició. És a dir, en aquest, s’estableixen mecanismes per a evitar que la renda d’un contribuent estigui gravada per dos o més estats, per un mateix fet generador i per períodes idèntics.

Aquesta situació és provocada pel fet que cada estat elabora la seva legislació fiscal, i conseqüentment es produeix una superposició. Com a solució a aquesta problemàtica situació, neixen els convenis de doble imposició. Com aquest tipus de convenis estan emmarcats en l’àmbit de Dret Internacional, tenen preferència sobre el Dret intern del país.

Avui dia, Andorra ha signat conveni de doble imposició amb 8 països: Espanya, França, Portugal, Luxemburg, Malta, Xipre, Unió dels Emirats Àrabs.

Característiques del CDI

Dels 7 capítols en els quals es distribueix destacarem 3 d’ells que són d’alguna manera, les claus del conveni:

1. Àmbit d’aplicació de la doble imposició:

El CDI afecta a les persones físiques i jurídiques que siguin residents fiscals a Andorra i afecta als impostos:

• Impost de societats;
• Impost sobre la Renda de les Persones Físiques;
• Impost sobre la Renda de les Activitats Econòmiques;
• Impost sobre la Renda dels No Residents fiscals;
• Impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials Immobiliàries;
• Impostos locals sobre la renda

Per a determinar si una persona física ha de tributar a Andorra o no, haurem de tenir en compte si és resident al Principat o no. Els residents tributen per l’Impost sobre la Renda de les Personess Físiques (IRPF) o per l’Impost sobre Societats (IS). Els no residents tributaran per l’Impost sobre la Renda dels No Residents (IRNR).

Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, Espanya:

• Impost sobre la Renda de les Persones Físiques;
• Impost de societats;
• Impost sobre la Renda dels No Residents;
• Impostos locals sobre la renda

Aquest conveni s’aplicarà igualment als impostos de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixin amb posterioritat a la seva signatura i que s’afegeixin als actuals o els substitueixin.

2. Tributació sobre les rendes i el patrimoni:

• Rendes que es poden gravar sense limitació en l’estat de la font:
  1. Rendes d’immobles
  2. Beneficis empresarials mitjançant establiment permanent
  3. Rendes d’artistes i esportistes per actuacions a l’estat de la font
  4. Rendes de consells d’administració
  5. Rendiments del treball (veure excepcions)
  6. Pensions (veure excepcions)
• Rendes que es poden gravar limitadament en l’estat de la font:
  1. Dividends
  2. Interessos
  3. Royalties
• Rendes que no es poden gravar en l’estat de la font:
  1. Beneficis empresarials sense establiment permanent
  2. Guanys de capital per alienacions sense EP (veure excepcions)
  3. Pensions (veure excepcions)
  4. Rendes d’estudiants
  5. Rendes de vaixells o aeronaus dedicats al trànsit internacional

Mètodes per a eliminar la doble imposició:

La normativa interna de cada país ja conté mecanismes per a l’eliminació de la doble imposició.

El CDI, detalla aquests procediments garantint la seva efectivitat. En el cas més comú és les rendes obtingudes a Andorra per residents fiscals a Espanya i sotmeses a tributació a Andorra. En aquest cas, Espanya haurà de permetre la deducció de l’impost de la renda efectivament pagat a Andorra.

Pel que es refereixi a dividends que provinguin d’una societat resident a Andorra, es permetrà la deducció de l’impost de societats pagat a Andorra, corresponents als beneficis amb càrrec als quals es paguin els dividends.

Aquestes deduccions no podran excedir de l’impost que correspondria pagar si fossin rendes de font espanyola.

Quant a les rendes obtingudes i sotmeses a tributació a Espanya per residents fiscals a Andorra, s’ha de fer a l’inrevés. Andorra haurà de permetre la deducció de l’impost de la renda efectivament pagat a Espanya amb el límit de l’impost que correspondria pagar a Andorra.