Què és el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme?

Tot i que el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme són conceptes diferents, la metodologia utilitzada per dur-los a terme és molt similar – en ocasions, fins i tot, mitjançant la utilització de tècniques idèntiques. Si vols saber mes sobre la modificació de la Llei de Blanqueig de Capitals andorrana, consulta el nostre blog.

Per aquest motiu, la regulació normativa per abordar ambdues fonts de risc és conjunta.

En aquest sentit, en el present text es descriuran i es diferenciaran els fenòmens de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme; la normativa que els regula, la tipologia de subjectes obligats, així com l’organisme supervisor i altres qüestions relacionades amb aquests.

Criteris de la UIFAND

Abans de res, és convenient fer menció que, a nivell internacional, no existeix una definició única i uniforme d’aquests dos conceptes. Al respecte, en el present article es prendrà com a referència els criteris que la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra incorpora:

• D’una banda, es denomina blanqueig de diners o capitals al procés que consisteix en donar una aparença de legitimitat a uns béns provinents d’una activitat delictiva. Per tant, la principal finalitat es la d’ocultar l’origen il·lícits, per ser delictius, dels béns obtinguts – diners, actius, propietats, etc. – per a introduir-los en el cicle de l’economia legal (per exemple procedents d’un robatori, un frau, estafa, apropiació indeguda, el tràfic de drogues, persones, òrgans, el delicte fiscal, etc).

Es tracta d’un problema global que afecta al sistema econòmic de cada país.

Es poden distingir tres fases diferenciades del blanqueig de capitals, segons la següent cronologia:

• • Fase de col·locació:
    • en aquesta primera fase, s’introdueixen els fons d’origen il·lícit en el sistema financer.
  • Fase d’encobriment:
    • mitjançant l’execució d’operacions complexes, es pretén ocultar i separar els fons del seu origen il·lícit.
  • Fase d’integració:
    • és el procés final del cicle del blanqueig de capitals; es reintrodueixen els fons blanquejats en l’economia donant-los una aparença legítima.
• D’altra banda, el finançament del terrorisme implica qualsevol forma d’acció econòmica, ajuda o mediació que proporcioni suport financer a terroristes individuals i/o organitzacions terroristes per tal de facilitar la comissió d’actes de terrorisme. Una de les principals diferències respecte del blanqueig de capitals, és que l’origen dels fons obtinguts per a dur a terme el finançament del terrorisme, pot provenir de fonts lícites – tot i que també pot provenir de fonts il·lícites.

Normativa reguladora

Una vegada definits – i diferenciats – tots dos conceptes, és oportú fer menció que a Andorra, la implementació dels estàndards internacionals de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme va esdevenir una prioritat nacional. Un canvi paradigmàtic en el que havia estat un Paradís fiscal (que ja no és).

En aquest sentit, en els darrers anys van ser adoptades iniciatives legislatives, després de revisar-se els sistemes de prevenció i repressió, amb la finalitat d’assolir el marc més efectiu per a la lluita contra aquestes conductes delictives.

Arrel de l’acord signat amb la Unió Europea, Andorra va implementar al seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, així com el Reglament (UE) 2015/847 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig del 2015, relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons.

En l’actualitat, la principal normativa reguladora de prevenció al blanqueig de diners a Andorra és la Llei 14/2017, de 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Aquesta, actua com a eix vertebrador del sistema i adequa la gestió dels riscos.

Aquesta llei es complementa amb el seu Reglament – aprovat mitjançant Decret 76/2022, de 2 de març de 2022. En aquest text normatiu es desenvolupen algunes de les obligacions que han de complir els subjectes obligats, com l’elaboració del seu estudi de risc individual, l’aplicació de les mesures de diligència deguda, les obligacions d’informació, la conservació de documents o les mesures de control intern.

Organisme regulador

L’òrgan encarregat de vetllar pel compliment d’aquesta normativa de PBC/FT és la UIFAND (Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra).

Aquest òrgan, que va iniciar la seva activitat a l’any 2001, és el competent per impulsar les bones pràctiques i coordinar les mesures de protecció, prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o capitals, així com la lluita del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva.

Al capítol desè de la citada Llei 14/2017 de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, s’enumera la relació de funcions que s’atribueix a la UIFAND i que exerceix, entre les que destaquen:

• Dirigir i impulsar les activitats de detecció, prevenció i lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país pel blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva.
• Sol·licitar qualsevol informació o documents als subjectes obligats en l’exercici de les seves funcions, així com verificar el compliment de la normativa de PBC/FT.
• Realitzar inspeccions in situ per verificar el compliment dels subjectes obligats de la normativa de PBC/FT.
• Demanar i enviar als organismes oficials – i al Departament de Policia – qualsevol informació que sigui transcendent per l’exercici de les seves funcions.
• Recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats, així com totes les comunicacions rebudes i fer una valoració dels fets.
• Ordenar el bloqueig de les operacions que estimi oportunes per considerar que, hi ha indicis d’un acte de blanqueig o finançament de terrorisme.
• Cooperar amb altres organismes estrangers equivalents.
• Sancionar les infraccions administratives lleus establertes a la normativa de PBC/FT.
• Trametre a Govern els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa greu i molt greu, acompanyats d’una proposta de sanció.

Subjectes obligats

Cal destacar que, per fer front al blanqueig de diners i finançament al terrorisme, la normativa aplicable en la matèria imposa unes obligacions a uns determinats subjectes els quals ha considerat que per l’activitat que efectuen, són susceptibles de ser coneixedors o receptors de diners de dubtosa procedència. Sota la denominació de subjectes obligats, la pròpia normativa de PBC/FT delimita a l’article 2 de la Llei 14/2017 de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme a qui els hi és d’aplicació aquesta.

En aquest article, es diferencien dos tipologies de subjectes obligats: els subjectes obligats financers i els no financers.

Subjectes obligats financers

• D’una banda, són considerats subjectes obligats financers, a les entitats operatives del sistema financer; les companyies d’assegurances autoritzades a operar en el ram de vida; els corredors d’assegurances que, a canvi d’una remuneració, realitzin una activitat de mediació d’assegurances en el ram de vida; les institucions de gir postal; a més de les sucursals situades a Andorra que realitzin les activitats enumerades anteriorment, amb independència del lloc on tinguin la seva administració central i, finalment, els proveïdors de serveis d’actius virtuals.

Subjectes obligats no financers

• D’altra banda, es delimiten com a subjectes obligats no financers, els que en l’exercici de la seva activitat professional actuen com:
  • Els auditors, comptables externs i assessors fiscals i qualsevol altra persona que es comprometi a prestar, directament o a través de tercers amb els quals aquesta altra persona estigui relacionada, ajuda material, assistència o assessorament en qüestions fiscals com a activitat empresarial o professional principal.
  • Notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents, quan participin, actuant en nom i per compte del seu client, en qualsevol operació financera o immobiliària, o assistint en la planificació o realització d’operacions per compte del seu client relatives a:
    • La compravenda o altres actes de disposició de béns immobles o entitats.
    • La gestió de fons, valors o altres actius del client.
    • L’obertura o gestió de comptes bancaris, comptes d’estalvi o comptes de valors.
    • L’organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió de societats.
    • La creació, funcionament o gestió de fideïcomisos, societats, associacions, fundacions o estructures anàlogues.
  • Economistes, gestors i altres proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries.
  • Els agents immobiliaris que duguin a terme activitats relacionades amb la compravenda d’immobles, i també els agents immobiliaris quan actuïn com a intermediaris en l’arrendament de béns immobles, però només en relació amb transaccions per a les quals el lloguer mensual sigui igual o superior a 10.000 euros.
  • Persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s’efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació.
  • Casinos i altres proveïdors de serveis de jocs d’atzar, presencials o en línia.
  • Les organitzacions sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei.
  • Fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.
  • Les persones que comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art, també quan aquesta activitat es dugui a terme en galeries d’art i cases de subhastes, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions relacionades sigui igual o superior a 10.000 euros.
  • Les persones que emmagatzemin obres d’art, comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros.
  • Els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.

Que suposa ser subjecte obligat de la normativa de PBC/FT?

Tenir la condició de subjecte obligat implica haver de complir un seguit d’obligacions que s’estableixen a la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

La pròpia Llei de PBC/FT regula les mesures a realitzar en prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme i estableix un règim sancionador pel cas d’incompliment.

Principals obligacions a les que estan sotmesos els subjectes obligats

En aquest sentit, les principals obligacions a les que estan sotmesos els subjectes obligats en PBC/FT són les que es detallen a continuació:

• Designació de les figures de control intern en matèria de PBC/FT (principalment, Òrgan de Control Intern i Comunicació i Representant davant la UIFAND).
• Control intern, normativa interna i formació permanent.
• Estudi de risc individual (ERI).
• Aplicació de les mesures de diligència deguda.
• Obligació de declaració d’operació sospitosa.
• Seguiment de la relació de negoci.
• Instauració d’un canal de denúncies.
• Mesures restrictives.
• Auditories anuals requerides per la UIFAND (*pel cas dels subjectes obligats financers).

Ets subjecte obligat de la normativa de Prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme? Necessites assessorament per l’adaptació i compliment de la Llei 14/2017, de 22 de juny de la teva empresa?

A Andorra Tarinas som una empresa especialitzada en la matèria que t’ajudarà a implementar d’una forma fàcil la normativa a la teva entitat, evitant així, poder ser sancionats.

No dubtis en contactar amb nosaltres telefònicament (+376 82 70 72) o mitjançant correu electrònic contacta@tarinas.com